laxis d'aproximadament 100.000 estels, amb una precisió aproximada de 0,97 mil.
lit Hipparcos, llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 1989, va mesurar les paral. laxis superiors a 1/100 d'1 segon, o 10 mil. lars de no més de 325 anys-llum, o aproximadament 100 parsecs, que correspon a les paral. laxis, els mètodes terrestres (mesurant sobre la Terra) donen mesures fiables de distàncies estel. Per raó de l'escala extremadament petita de les paral laxi de 0,762 segons d'arc, a una distància aproximada de 4,28 anys-llum, o 1,3 parsecs, de distància. Aquest estel és Pròxima Centauri, amb una paral Així, l'estel més proper a la Terra tindrà la paral laxi d'un estel més proper és a la Terra, i, per tant, menor és la seva distància en parsecs. El parsec es dedueix naturalment d'aquest mètode. lars (de l'estel 61 Cygni, per Friedrich Wilhelm Bessel el 1838) es van fer per trigonometria usant l'amplada de l'òrbita terrestre com a base. Les primeres mesures directes d'un objecte a distàncies interestel Per raons històriques, els astrònoms normalment expressen distàncies a objectes astronòmics en unitats de parsecs, en lloc d'anys-llum. La mesura de distàncies de cossos celestials de la Terra en parsecs és un aspecte clau de l'astronomia. Alternativament, el parsec és la distància a la qual 2 objectes, separats per 1 unitat astronòmica, semblen estar separats per un angle d'1 segon d'arc. El parsec es defineix com la distància de la Terra a un estel que té una paral L'angle que subtendeix una estrella al radi mitjà de l'òrbita terrestre (al voltant del Sol) s'anomena paral laxi trigonomètrica, el mètode més antic i estàndard de determinar les distàncies estel. 
El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.
0 kommentar(er)
